1/48 Curtiss R-600 Challenger

El Curtiss R-600 Challenger era un motor radial de sis cilindres, de doble fila i refrigerat per aire desenvolupat per a avions, que produïa entre 170 i 180 cavalls de potència. Aquest motor va marcar un pas significatiu en l'evolució dels motors radials durant la dècada de 1920.

Curtiss va començar a treballar al Challenger el maig de 1927, amb l'objectiu de dissenyar un motor de sis cilindres compacte i eficient. El disseny innovador del Challenger presentava cilindres d'alumini disposats en un angle de 60 graus, creant una configuració esglaonada de dues files. Aquest disseny va fer que es fessin dos motors de tres cilindres que treballessin en tàndem, millorant la refrigeració i el rendiment general del motor. Provat per primera vegada el desembre de 1927, el R-600 va entrar en producció poc després.

Tècnicament, el sistema de refrigeració per aire del motor i l'ús de components lleugers d'alumini es van avançar al seu temps. Aquestes característiques van millorar la relació potència-pes, fent del Challenger una opció atractiva per a una varietat d'avions lleugers. La seva capacitat de produir potències consistents entre 170 i 180 cavalls de força la va convertir en una elecció fiable tant per a avions civils com militars de l'època.

Històricament, el R-600 Challenger va ser significatiu perquè formava part de la tendència més àmplia de l'aviació cap a motors més potents i compactes, que van permetre als avions aconseguir un major rendiment sense comprometre el pes. Es va convertir en una part clau dels esforços de Curtiss per competir en el mercat de motors d'avions cada cop més concorregut de finals dels anys vint.

Els avions que utilitzaven el Curtiss R-600 incloïen models notables com el Curtiss Fledgling, Curtiss Robin, ANBO IV, Curtiss-Wright CW-14C Travel Air, Hodkinson HT-1 i el Rearwin 2000.